La terminologia, un instrument de la política lingüística

Ester Franquesa
TermCat
Barcelona
España

Practique social plus que science, la terminologie doit prendre en compte
la dimension discursive de l’utilisation des termes.
François Gaudin

La terminologia, un instrument de la política lingüística

A Europa, com a la resta del món, el plurilingüisme és la regla i el monolingüisme, l’excepció. Una llengua és una manifestació concreta de la facultat del llenguatge, que es configura històricament i culturalment per a satisfer les necessitats de comunicació de les persones i les organitzacions. En condicions d’aparició i de desenvolupament diferents, les llengües funcionen en espais de comunicació amb extensió desigual i evolucionen segons les transformacions culturals i les tecnològiques que tenen lloc a la societat. El català, la llengua pròpia de Catalunya, avui cohabita amb el castellà arran de fets socioeconòmics i polítics. Sense estat sobirà, el català viu en un estat més extens on la llengua majoritària és el castellà. [1]

Una política que busqui compensar la llengua menys desenvolupada ha de tenir per objectiu que aquesta llengua s’usi en totes les funcions de comunicació possibles de forma natural. L’orientació de la nostra societat moderna cap al coneixement, la tecnologia i l’especialització comporta un procés continu d’elaboració i diversificació lingüística i genera necessitats de comunicació noves. Si la terminologia, com a element d’informació tècnica i científica, és un dels signes que mostren la vitalitat d’una llengua, la seva promoció i el seu desenvolupament és una garantia per al seu futur. Tota llengua necessita l’actualització constant dels seus recursos terminològics i l’articulació de processos de creació neològica d’acord amb el ritme de les innovacions científiques i tecnològiques. Les actuacions terminològiques són encara més necessàries quan es conviu amb llengües amb major poder de difusió, quan es persegueix un cert equilibri entre el lèxic propi i la incorporació d’aquelles formes foranes que són justificables per raons lingüístiques i socials; així s’evita una excessiva interferència lingüística. Es pretén que la llengua tingui ús social i presència pública, en definitiva, que sigui apta per a l’activitat socioeconòmica, científica i tecnològica i que preservi alhora la seva identitat.

La política lingüística a Catalunya preveia, des del moment en què va ser explícita, una política terminològica, ja que la terminologia es considerava imprescindible en tots els àmbits de la vida social. Així, les activitats terminològiques a Catalunya, canalitzades fonamentalment per mitjà del Centre de Terminologia TERMCAT [2], es configuren com a instrument del Govern de Catalunya per a l’impuls de català en els àmbits científics, tècnics i culturals. El TERMCAT, com a organisme encarregat de la coordinació general de les activitats terminològiques relatives a la llengua catalana, s’ocupa des de 1985 de la promoció, l’elaboració i la difusió dels recursos terminològics i impulsa el desenvolupament de productes d’enginyeria lingüística en què la terminologia té una incidència especial.

Les activitats relacionades amb l’elaboració de repertoris terminològics i amb l’assessorament en matèria terminològica per a la producció de textos especialitzats tenen un enfocament sociolingüístic perquè responen a una demanda social, a unes necessitats econòmiques i a unes decisions polítiques concretes. L’ús de la terminologia segueix la dinàmica de la societat en la diversitat de les condicions en què tenen lloc les seves comunicacions especialitzades. El TERMCAT articula la seva activitat d’acord amb la coneguda distinció entre la planificació del corpus i la planificació de l’estatus d’una llengua, perquè té en compte que no s’actua únicament sobre la forma lingüística sinó també sobre les seves funcions, el seu aspecte i la seva condició social, i també sobre les relacions que manté amb d’altres sistemes lingüístics. Elabora recursos terminològics, pren decisions davant els neologismes, dóna suport terminològic a l’Administració de la Generalitat i coordina les activitats terminològiques dels diversos departaments, i aplica diverses modalitats per a la seva difusió i la implantació de la terminologia a l’entorn propi de la ciència, la tecnologia i el sector socioeconòmic.

Dèiem al principi que l’ús d’una llengua depèn sobretot de factors de tipus econòmic, polític o social i no té gaire a veure amb la configuració estrictament lingüística de l’idioma. És cert que per a fomentar l’ús d’una llengua és decisiu comptar amb un entorn jurídic que li sigui favorable [3]. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1978 i la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya van obrir les condicions per a l’extensió del coneixement de la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya entre la majoria de la població i l’ús normal en l’Administració, el sistema educatiu i els mitjans de comunicació, i suposen una garantia per a la seva presència en el terreny socioeconòmic i cultural. La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística establia uns anys més tard unes condicions més favorables per a la consolidació de la llengua en l’administració i en l’ensenyament i per incrementar l’ús en els mitjans de comunicació i les indústries culturals, i especialment en el sector socioeconòmic. Arran d’aquesta llei, s’han desplegat diverses regulacions específiques entre les quals destaquem, per la seva incidència en matèria terminològica, el Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l’aplicació de la Llei de política lingüística, que insta la Direcció General de Política Lingüística a garantir l’ús de la terminologia que elabora el TERMCAT en la documentació tècnica del Govern de Catalunya. Des de aleshores, es dóna publicitat periòdicament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per resolució del director general de política lingüística, als neologismes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT. [4]

Les unitats terminològiques en el seu context

A més de promoure l’ús de la terminologia adequada en les comunicacions i els textos oficials, el TERMCAT ha intervingut en l’aplicació de més de trenta convenis de cooperació que el Govern català ha signat, en el marc de la Llei de política lingüística, amb grans empreses i organitzacions empresarials, principalment entitats financeres, asseguradores i centres comercials, per a l’extensió de l’ús del català en tots els àmbits públics. Aquests convenis impulsen la redacció de la documentació tècnica en català de les empreses i les organitzacions. Aquest tipus de documentació requereix terminologia pròpia del sector d’activitat a més de terminologia general de comptabilitat i de gestió, de manera que la seva redacció en català ha suposat la difusió de la terminologia en el seu context d’ús real i la seva integració en els circuits de la circulació de la informació.

Citarem, com a exemple, algunes de les actuacions realitzades pel TERMCAT per a l’elaboració, en uns casos, o l’assessorament en d’altres, de les versions catalanes de documentació tècnica i administrativa de les empreses. La revisió de la documentació de diverses entitats bancàries amb renom (Banc de Santander, Banc Central Hispanoamericà, etc.), d’entitats asseguradores (Unió Catalana d’Entitats d’Assegurances) o d’empreses industrials com les del sector de l’automòbil SEAT, Montesa-Honda o Derbi. Atès el seu alt component terminològic, el TERMCAT ha traduït els manuals d’instruccions, els manuals del propietari, les guies de manteniment i la documentació tècnica diversa de diferents models de vehicles.

Objectius comuns en matèria terminològica

Les actuacions terminològiques de l’àrea catalana es relacionen estretament amb la política lingüística i l’administració en general, especialment amb la vinculada a la docència i la investigació, i amb les organitzacions professionals i empresarials. En l’establiment de condicions favorables a la presència del català en tots els àmbits de la vida econòmica, política, social i cultural, el TERMCAT actua en col·laboració amb d’altres institucions que complementen les seves activitats.

La constitució del seu Consell de direcció reflecteix aquestes relacions. Hi són representats, pel Govern de Catalunya, els departaments de Cultura; Indústria, Comerç i Turisme; Ensenyament; i Universitats, Investigació i Societat de la Informació. Són, sense cap mena de dubte, els que tenen una esfera de competències més directament relacionada amb la terminologia (política lingüística, indústria, tecnologies lingüístiques i sistema educatiu). L’Institut d’Estudis Catalans aporta la seva autoritat en matèria lingüística, essencial en el procés de normalització de neologismes, i el Consorci per a la Normalització Lingüística contribueix especialment en aspectes relacionats amb la difusió dels recursos terminològics en el marc de processos d’actuació en matèria lingüística en l’àmbit local.

Així, són múltiples els projectes que el TERMCAT realitza conjuntament amb diversos departaments del Govern de Catalunya per donar resposta a les necessitats de comunicació del seu àmbit de competència, i també amb els departaments responsables de la política lingüística del Govern d’Andorra o del Govern Balear on el català és també llengua pròpia i oficial.

Amb el Govern d’Andorra, per exemple, es prepara en aquests moments un diccionari de la neu i els conceptes que s’hi relacionen, com a continuació de la col·laboració iniciada per a elaborar el Vocabulari dels esports de neu, publicat l’any 1999. El mes d’abril d’aquest any, el Govern de Catalunya i el de les Illes Balears han establert un marc de col·laboració en matèria de política lingüística que concreta algunes actuacions conjuntes, entre les quals destaquem, en l’àmbit terminològic, la difusió dels neologismes i els recursos terminològics elaborats pel TERMCAT a l’Administració i en el sector econòmic de Catalunya i Balears. Amb aquesta finalitat, es va signar un acord per a l’elaboració del Nou diccionari de neologismes, que avui és en la seva fase final d’edició, amb aproximadament 4.500 termes catalans normalitzats fins avui pel TERMCAT.

Entre els projectes realitzats pel TERMCAT en el marc de les actuacions de foment de la llengua catalana impulsades pels departaments del Govern de Catalunya, citarem la col·lecció de 10 vocabularis titulada Termes jurídics, en col·laboració amb el Departament de Justícia, amb un primer títol publicat que recull 3.000 termes de dret penal i penitenciari. Els següents títols, ja en preparació, tracten sobre els conceptes propis del dret civil i el dret internacional. Altres obres elaborades pel TERMCAT en col·laboració amb els departaments del govern autònom i publicades darrerament són el Diccionari de la negociació col·lectiva amb el Departament de Treball, el Diccionari de trànsit amb el Servei Català de Trànsit i el Departament d’Interior, el Diccionari de química analítica amb el Departament d’Indústria o el de Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet, amb aquest mateix departament i el d’Universitats, Investigació i Societat de la informació.

Alguns dels projectes que són en la seva fase final de realització, són el diccionari que recull gairebé 4.000 termes de professions i ocupacions, que es realitza amb el Departament de Treball; o el d’hoteleria i turisme, amb el Departament d’Indústria i organismes del sector com les Escoles Superiors d’Hoteleria de les Universitats Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona, Centres d’Estudis d’Hoteleria i Turisme i Agències de viatges, entre d’altres.

Amb la finalitat d’incrementar la implantació social de la terminologia s’han impulsat recentment sistemes de difusió que posen a disposició de les organitzacions especialitzades la informació que requereixen sobre els recursos terminològics existents o en el procés d’elaboració, els neologismes de cada sector i els criteris terminològics generals o sectorials. En aquesta línia, el TERMCAT col·labora amb regularitat, mitjançant la redacció d’articles i informacions terminològiques, en diverses publicacions periòdiques especialment dirigides als departaments del govern i a les organitzacions professionals de caràcter sectorial.

Les tecnologies lingüístiques

Actualment, una llengua funciona amb normalitat si entra en el ràpid i complex procés de circulació del coneixement, si s’usa en les formes modernes del discurs pròpies d’un món altament especialitzat i amb l’aplicació de les noves tecnologies en tots els sectors d’activitat. Les tecnologies de la informació juguen un paper primordial en el futur de les societats modernes: en la vida professional, en el sistema educatiu i formatiu, en l’administració, en la vida quotidiana i en l’oci. Amb el desenvolupament d’Internet, els ciutadans necessiten tenir accés als nous serveis que s’ofereixen des de la xarxa telemàtica en la seva pròpia llengua, especialment aquells que incideixen directament en la seva vida quotidiana, com el comerç electrònic, la sanitat, l’educació o el lleure.

Efectivament, la informació té cada cop més un paper més important en tots els sectors d’activitat, públics i privats, com a recurs estratègic que permet augmentar la productivitat i la competitivitat. La participació dels ciutadans en la societat de la informació requereix l’ús d’una sèrie d’eines multilingües per a la creació, el tractament i l’intercanvi d’informació que facilitin la superació de barreres lingüístiques. La informació té tanta transcendència avui que el seu tractament ha conduït al desenvolupament d’eines específiques que tracten la llengua oral i escrita de manera automàtica amb la finalitat d’analitzar-la o sintetitzar-la, de revisar o traduir textos, seleccionar informació, reconèixer la parla i comprendre enunciats (productes de gestió documental o terminològica, d’ofimàtica, eines d’ajuda a la redacció, la traducció o la correcció). Les tecnologies lingüístiques faciliten l’accés a la informació i permeten compartir i divulgar coneixements sigui quina sigui la llengua en què es generen i el suport en què es difonen.

Els nous productes d’informació terminològica que el TERMCAT ha posat a disposició de la societat darrerament a Internet donen resposta a la necessitat de divulgació de la terminologia. La Biblioteca terminològica, base de dades amb la citació bibliogràfica de més de 700 obres terminològiques en català, accessibles pel títol, els seus autors o el tema principal que tracten, acompanyades d’informacions sobre el nombre d’entrades i les llengües de equivalència que contenen, sobre la presència de definicions o il·lustracions, etc. Una altra base de dades en línia a les pàgines web del TERMCAT es la Neoloteca, que dóna accés a més de 4.500 neologismes catalans a partir del català, castellà, francès, anglès, alemany i italià, i a partir també dels àmbits temàtics en què s’han classificat. Coneixerem amb detall a la comunicació de Glòria Fontova de TERMCAT el Servei de consultes terminològiques en línia, el Cercaterm, que permet consultar de manera ràpida i amigable els termes i la definició en català a més dels equivalents en castellà, francès, anglès, i adreçar automàticament la consulta als terminòlegs del TERMCAT per a noves consultes o per ampliar la informació rebuda.

Els recursos lingüístics són específics per a cadascuna de les llengües, constitueixen un requisit indispensable per a l’aplicació de la tecnologia a un sistema lingüístic concret i han de mantenir-se actualitzats constantment. En realitat, són escassos els recursos monolingües i bilingües per a moltes llengües europees. Alguns governs, com el quebequès i el francès, conscients de la transcendència que tenen aquestes noves tecnologies aplicades al llenguatge per assegurar la vitalitat d’una llengua, han dut a terme programes de cooperació científica i tècnica en enginyeria lingüística. De fet, aquestes tecnologies són especialment importants per a les llengües d’àmbit reduït, ja que permeten conservar la identitat nacional i cultural dels seus parlants. L’existència a Europa d’una gran diversitat de llengües és un fet que ens pot fer pensar que dificulta l’accés a la informació, però també és veritat que les noves tecnologies poden facilitar la generació de documentació en qualsevol llengua de manera ràpida i eficaç.

Qui té la responsabilitat de desenvolupar els recursos bàsics per a una llengua? En el sector privat, les llengües se seleccionen segons criteris comercials. Les llengües d’àmbit reduït han de reforçar amb fons públics una infraestructura permanent i estable que permeti la producció de recursos lingüístics, la seva actualització i distribució, ja que la seva constitució i manteniment són un procés complex i car.

En aquesta línia, la Llei de política lingüística insta el govern català a afavorir i a estimular la investigació, la producció i la comercialització de productes en català relacionats amb les indústries de la llengua, i l’existència de continguts en català en les xarxes telemàtiques d’informació.

Posem com a exemple el sector de la traducció, que constitueix cada cop més sovint una part del procés de transmissió de la informació, motivada per la interrelació cultural i científica actual i per l’accelerat desenvolupament dels sistemes que permeten generar, amb més facilitat i rapidesa, documentació de caràcter científic o tècnic. En aquest camp, el Govern de Catalunya ha impulsat un sistema de traducció automàtica del castellà i l’anglès al català , i del català al castellà i l’anglès. Aquest sistema ja ha estat utilitzat, per exemple, per a la preparació de la versió catalana d’alguns diaris i del Boletín Oficial del Estado, en agències de notícies i en documentació tècnica específica.

El TERMCAT, en aplicació del article 5.3h) dels estatuts que regeixen el seu funcionament [5], ha col·laborat en aquest projecte en les proves d’implementació del component d’anàlisi morfològica i sintàctica del català per al parell de llengües català-castellà i en l’elaboració tant del lèxic monolingüe català com dels repertoris terminològics dels diferents àmbits temàtics, a més d’aportar-hi els neologismes normalitzats en català. Igualment va elaborar el Diccionari Tècnic i el Diccionari Social amb 20.000 i 30.000 entrades en català i anglès, respectivament.

Hem vist l’estreta relació existent entre les activitats terminològiques realitzades a Catalunya i la política lingüística que s’aplica per a impulsar la llengua catalana en els entorns científics, tècnics i culturals. La terminologia, com a unitat d’informació i d’accés al coneixement, es considera un element imprescindible perquè el català pugui ser present a tots els àmbits de la vida social. El treball que es realitza en col·laboració amb diverses organitzacions pretén facilitar l’expressió del coneixement especialitzat en català i respondre a les noves necessitats de comunicació que genera l’actual societat de la informació.

Els projectes esmentats en aquesta comunicació permeten constatar que la llengua catalana avança i que la intervenció en matèria terminològica és clau en àmbits especialitzats. Sense cap mena de dubte, més que els factors purament lingüístics, són els factors econòmics, polítics o socials els que contribueixen a potenciar i divulgar una llengua. Segons el meu parer, ha d’existir una forta relació entre les activitats de naturalesa terminològica que es duen a terme i la política en què s’emmarquen per a fomentar el coneixement i l’ús d’una llengua com a expressió de la ciència i la tecnologia i com a vehicle de comunicació en tots els àmbits de la vida social, ja que no es tracta tant de canviar la llengua sinó les circumstancies en les quals és utilitzada

Bibliografía

Actes du quatrième colloque OLF-STQ de terminologie: aménagement de la terminologie: diffusion et implantation,Québec, du 28 au 30 mars 1982. Québec: Office de la langue française, 1983. 207 p. ISBN 2-551-05922

FRANQUESA i BONET, E. (1999). «La terminología, herramienta clave de la política lingüística en la sociedad contemporánea». [Comunicación presentada a la Conferencia sobre la cooperación en materia de terminología en Europa: París, 17-19 de mayo de 1999].

FRANQUESA, E. (2000). «La Implantació social de la terminologia». In: Catalunya-Quebec: legislació i polítiques lingüístiques: actes del Col·loqui internacional sobre polítiques i legislacions lingüístiques comparades: Barcelona, 4, 5 i 6 d'octubre de 1999. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2000. P. 113-122. (Publicacions de l'Institut de Sociolingüística Catalana. Documents de Treball; 13)

GAUDIN, F. (1993). Socioterminologie: des problemes semantiques aux pratiques institutionnelles. Rouen: Université de Rouen, cop. 1993. 254 p. (Publications de l'Université de Rouen; 182). ISBN 2-87775-036-1

[1] Sovint es qualifica el català com a llengua minoritària al·ludint al fet que els seus parlants, són bilingües i a que la seva presència en alguns sectors de la vida social pateix deficiències. Però, el català no ha deixat mai de transmetre’s intergeneracionalment, es comprès pel 95% dels ciutadans de Catalunya, i és llengua oficial en un estat sobirà (Andorra) i en tres comunitats autònomes espanyoles, amb el castellà. El català, setena llengua de la Unió Europea en número de parlants és una llengua plenament codificada, comte amb autoritat lingüística reconeguda, i amb recursos lingüístics i també amb nombrosos estudis sobre gramàtica, etimologia, dialectologia, lexicografia, terminologia, etc.

[2] El TERMCAT es va constituir el 1985, com a instrument de la política lingüística del govern de Catalunya, que es vinculava directament a l’autoritat normativa, l’Institut d’Estudis Catalans.

[3] La llengua catalana, del grup de llengües neollatines occidentals, parlada por deu milions de parlants en l’Estat espanyol (Catalunya, Illes Balears, València, la Franja de Ponent), Andorra, el sud de França i a la ciutat sarda de l’Alguer
El marco legal lingüístic figura a la Constitució Espanyola de 1978, en els estatuts d’autonomia de Catalunya, València, les Illes Balears i Aragó, i es desenvolupa en les lleis de normalització lingüística de Catalunya (1983) i de política lingüística (1998), en la normalització de las Illes Balears (1986), i en la d’ús de l’ensenyament del valencià (1983). El català és la llengua pròpia de Catalunya, de les Illes Balears i València, a part de ser llengua oficial en aquest territori, amb el castellà. A Andorra, el català és l’única llengua oficial segons la Constitució del Principat d’Andorra (1993). Ni a Catalunya Nord ni a l’Alguer disposen de legislació lingüística pròpia.

[4] DOGC núm. 2727, de 18 de setembre de 1998
DOGC núm. 2794, de 28 de desembre de 1998
DOGC núm. 2912, de 17 de juny de 1999
DOGC núm. 2947, de 6 d’agost de 1999
DOGC núm. 3054, de 12 de gener de 2000
DOGC núm. 3116, de 7 d’abril de 2000
DOGC núm. 3192, de 11 de juliol de 2000

[5] 5.3h) Impulsar i coordinar el desenvolupament dels productes de enginyeria lingüística aplicats a la llengua catalana que requereixen recursos terminològics, participar en la seva elaboració i dur a terme una difusió adequada. Decreto 217/1997, de 30 de juliol Estatuts del consorci del Centre de Terminologia TERMCAT.