La formación terminológica en Cataluña
Cabré i Castellvi, M. Teresa
TERMCAT, Centre de Terminologia
Universidad de Barcelona
Barcelona - España
Antecedentes
Un año antes de la creación de TERMCAT, se organizó el primer seminarlo de terminología. Fue en noviembre de 1984. El objetivo de este seminario era el de discutir las características que debía tener un Centro de Terminología en Cataluña. La iniciativa fue de la Dirección General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya y se canalizó a través de su Servicio de Asesoramiento Lingüístico. Asistieron al seminario los especialistas que habían trabajado prácticamente en terminología una gran mayoría eran profesores de universidad interesados en la normalización de la terminología de su Area de especialidad (geología, medicina, física, química, electrónica, informática, construcción, botánica, agricultura, etc.) y representantes de instituciones catalanas que pudieran acoger la terminología organizada: universidades, editoriales, revistas técnicas y científicas y administración.
El resultado de las discusiones de este primer seminario, fue la creación de TERMCAT, el Centro de Terminología de Catalunya, que debía ocuparse de todo lo relacionado con el trabajo terminológico, de la lengua catalana, dentro del marco de la ley de normalización lingüística emprendido por el autogobierno catalán. Se me encargó su organización y puesta en funcionamiento. Contaba con personal procedente de la Generalitat y del Institut d'Estudis Catalans.
Uno de los primeros aspectos que obligatoriamente debiamos abordar era el de la formación de personal en terminologia que pudiera hacerse cargo de cliferentes aspectos:
a) Elaboración de terminologías
b) Supervisión de terminologías desde diversos Ángulos:
1. Supervisión metodológica y lingüistica
2. Supervisión conceptual
3. Supervisión de equivalencias
c) Utilización de terminología por parte de diferentes usuarios:
1. Documentalistas
2. Científicos y técnicos
3. Redactores y periodistas, etc.
Formación de terminólogos
El primer paso que dimos fue el de la formación de terminólogos. Se organizó el primer curso -todavía denominado seminario- a principios de 1985. Partimos de la base de que un trabajo terminológico debía incluir investigadores de diferente procedencia. y así distribuir las distintas etapas del trabajo:
a) Lingüistas formados en terminología teórica y práctica, responsables de la metodología y de su aplicación.
b) Especialistas del campo profesional del trabajo, responsables del corpus de vaciado, del vaciado mismo, de la organización conceptual del trabajo y de su última revisión.
Por ello reunimos en este primer seminario a 30 especialistas diversos que estaban ya trabajando en terminología. El curso constó de 30 sesiones, 15 teóricas y 15 prácticas y sirvió de primera experiencia para programar los siguientes.
En 1985 y 1986 se realizaron tres cursos más, todos ellos de 50 sesiones. El programa se elaboró a partir de las necesidades de un público homogéneo: en este caso, especialistas en lingüística que debían elaborar terminología.
Consideremos que un terminólogo de estas características necesitaba dominar diferentes habilidades. El programa fue elaborándose hasta cristalizar en las siguientes:
1. Algunas nociones del campo de especialidad en que debía trabajar. Para ello debía contar con la información del experto en la materia y con bibliografía seleccionada por el experto. Debía ser capaz, por lo tanto, de evaluar la pertinencia de la bibliografía y del corpus de vaciado proporcionado por el experto. Debía ser capaz de relacionarse de forma adecuada con el medio profesional y de describir este medio para enfocar sistemáticamente el trabajo.
2. Nociones de teoría terminológica que le permitieran diferenciar la terminología de la lexicología y la terminografía de la lexicografía. Nociones sobre el término, sobre el concepto, sobre las agrupaciones sistemáticas de términos y conceptos, sobre la clasificación temática, sobre la definición y sobre las diferentes orientaciones de la terminología.
3. Nociones sobre metodología de trabajo: los diferentes enfoques. El método puntual. El método sistemático. Los materiales de trabajo, los tipos de trabajo. La presentación de los trabajos. La elaboración de definiciones y selección de contextos. La fusión y correspondencia de nomenclaturas a partir de los conceptos. Las normas intemacionales de terminología.
4. Nociones sobre documentación. Los tipos de documentos y su catalogación. La presentación de bibliografía. Los materiales documentales de soporte. Los bancos documentales: acceso a su información. Los bancos documentales como fuente terminológica. Thesaurus y clasificaciones.
5. Nociones de automatizacón del trabajo. La creación de una base de datos. La microinformática. Edición de documentos. Acceso a bancos terminológicos.
6. Nociones sobre bancos de datos terminológicos. Tipos de bancos. Elaboración y acceso. Informaciones obligatorias y opcionales. Recuperación de la información. Impresión de resultados. Redes de distribución más usuales. Bancos de datos terminológicos más importantes intemacionalmente.
7. Nociones de lexicografía relacionadas con los términos. Reglas léxicas. Creación de palabras. Relaciones semánticas. Significado y concepto. Campos léxicos y asociativos. Problemas lingüísticos relacionados con los términos. La neología.
8. Nociones de lexicografía. Tipos de diccionarios. Partes e informaciones de un diccionario. Tipografía de los diccionarios. Fases de elaboración de un diccionario.
9. Nociones de normalización. La norma lingüística y la norma social. Autoridades en materia de terminología de una lengua. Normas internacionales. Organismos de normalización internacional, estatal y regional. Normalización y normativización. Condiciones socio y psicolingüísticas de la neología. Los dossiers de normalización.
10. Nociones de planificación y difusión. Planes de intervención en materia terminológica. Leyes de normalización. Mecanismos legales de implantación de terminología. Recursos de difusión de la terminología. Canales de difusión. La terminología en la Administración, la enseñanza y el mundo del trabajo. Procesos de normalización en algunos organismos y países.
Este programa se aplicó completamente en el 5° curso impartido en 1987 (de enero a septiembre). Fue admitido oficialmente como un curso de postgrado de la Universidad de Barcelona e impartido por profesores de la Universidad y terminólogos de TERMCAT. Los primeros se han ocupado de los aspectos teóricos, lingüísticos y metodológicos; los segundos han participado fundamentalmente en temas prácticos y se han responsabilizado de las sesiones prácticas. El curso consta de unas 30 sesiones de teoría; de 20 sesiones de práctica dirigida, y finalmente de unos tres meses para la realización de un trabajo terminológico de las siguientes características:
a) tema sugerido, por el profesor
b) de 300 a 500 términos
c) con definición
d) con equivalencias por lo menos en otra lengua
Los temas de que se han ocupado los alumnos de este 5° curso son los siguientes:
E. CIENCES DE LA SALUT VETERINARIA
* Vocabulari de dietètica i nutrició
* Vocabulari de ioga
* Vocabulari de moda
F. AGRICULTURA
* Vocabulari de màquines agrícoles
G. INFORMATICA. ELECTRONICA. ELECTROTECNIA
* Vocabulari de reparació d'electrodomèstics
H. CONSTRUCCIO
o Vocabulari d'interiorisme
I. INDUSTRIA
* vocabulari del vidre
* Vocabulari de soldadura
* vocabulari d'operacions d'enginyeria química
K. ECONOMIA DOMESTICA. HOSTALERIA
* Vocabulari de productes carnis
* Vocabulari de les pastes de sopa
* Vocabulari dels olis
* Vocabulari dels greixos
* Vocabulari dels herbolaris
* Vocabulari de productes de neteja
R. PSICOLOGIA. PEGAGOGIA
* Vocabulari de didàctica de la llengua
T. COMUNICACIO. INFORMACIO
* Vocabulari de premsa
U. ART. MUSICA
* Vocabulari de dansa
* Vocabulari de cinema
* Vocabulari de teatre
* Vocabulari de disseny industrial
V. SPORTS. JOCS
* Vocabulari dels jocs d'atzar
* Vocabulari de les joguines
Se han formado hasta el momento unos 100 especialistas (terminólogos), que, si sus ocupaciones se lo permiten, colaboran en los trabajos terminológicos de TERMCAT. En estos momentos TERMCAT ocupa a 36 terminólogos sólo en estos dos proyectos:
1. Elaboración de la terminología olímpica de los 27 deportes oficiales. Están en curso de elaboración 12 trabajos y se han proyectado 14 más.
2. Proyecto de 100 terminologías bilingües catalán/español que cubrirán todas las materias troncales de las universidades catalanas, valenciana y baleárica.
Se han confeccionado ya 10 vocabularios. Acaban de empezar 10 más. El proyecto debe durar 5 años. Ocupa 20 terminólogos, 10 especialistas, 10 expertos supervisores y 5 coordinadores. Este proyecto está patrocinado conjuntamente por TERMCAT y por el Institut d'Estudis Universitaris Josep Trueta.
Formación de especialistas en servicios lingüísticos
Durante el presente año la formación de terminólogos no se da aislada, sino que forma parte de una especialidad más amplia: planificación y servicios lingüísticos.
Este programa fue presentado a la Universidad de Barcelona a finales del curso 1986-87 y fue acogido como uno de los programas prioritarios de postgrado por dicha Universidad.
Un especialista en planificación y servicios lingüísticos debe ser capaz, dentro, de un organismo con necesidades plurilingües, de:
1. Analizar la situación lingüísticamente, sociológicamente y empresarialmente.
2. Elaborar un plan de actuación que cubra toclas las necesidades lingüísticas y permita su evaluación sistemática.
3. Organizar un servicio lingüístico para el organismo, de acuerdo con el plan, que abarque:
3.1. La formación lingüística del personal del organismo, atendiendo especificamente a las necesidades peculiares de cada organismo.
3.2. La revisión, corrección, traducción y redacción de documentación en las lenguas que el organismo requiera.
3.3. La elaboración de la terminología sectorial sistemática del organismo y la resolución de consultas puntuales sobre terminología planteadas por la sección de traducción y redacción y por otros servicios y secciones del mismo.
4. Elaborar un plan de mecanización de todas las funciones del servicio lingüístico que incluya sistemas automatizados de administración (ofimática), sisternas de traducción y tratamiento y edic16n de textos, automatización de los textos que deben ser tratados, creación de bases de datos accesibles, etc.
Para dar respuesta a las necesidades mencionadas el curso de postgrado de la Universidad de Barcelona incluye materias de todos estos grupos:
1 Planiflcación y sociolingüística
2. Lingüística
3. Pragmática
4. Terminología
5. Creación y redacción de documentos
6. Revisión y corrección
7. Programación de cursos y metodología de enseñanza de lenguas.
8. Informatización de servicios. Tecnologías en micro y macroinformática. Base de datos
9. Nociones de lingüística computacional
10. Nociones de documentación
El curso dura un año (excepto esta primera experiencia) y está organizado en dos ciclos: en el primero se homogeneizan los conocimientos; en el segundo se especializa a los alumnos asistentes.
Para inscribirse en dicho curso se requiere el título de licenciado en lingüística y el conocimiento pasivo de cuatro lenguas (francés, inglés, castellano y catalán).
Formación de documentalistas
Se está realizando ya en este curso 87-88 un proyecto de colaboración en la formación de estudiantes de Biblioteconomía y Documentación en materia terminológica. Esta colaboración la Ilevan conjuntamente TERMCAT y la Escuela de Biblioteconomía y Documentación de Barcelona. El programa consta de:
1. Un total de 30 horas lectivas sobre teoría y práctica de la terminología en primer curso.
2. La realización de un trabajo de 50 términos sobre temas de Biblioteconomía, Se están realizando aproximadamente 100 trabajos.
3. Un ciclo de conferencias específicas en 3er curso sobre Documentación y Terminología centradas fundamentalmente en clasificaciones y thesaurus.
Esta primera experiencia terminará en septiembre de 1988.
Proyectos para el futuro
Formación de traductores
TERMCAT querría llevar a cabo un proyecto de formación terminológica de traductores de textos técnicos y científicos, juntamente con la Escuela de Traductores e Intérpretes de la Universidad Autónoma de Barcelona.
El programa incluiría terminología puntual, teoría terminológica, recursos de investigación y bases de datos.
Cursos específicos de lenguaje técnico y científico
De acuerdo con las universidades, TERMCAT ha empezado a programar sobre el papel cursos de terminología destinados a técnicos y científicos que:
1. Necesiten la terminología para desenvolverse profesionalmente en la docencia y en redacción de textos.
2. Participen en un trabajo terminológico activamente.
3. Colaboren en la supervisión de terminologías o en comisiones de normalización.
Para ello se ha pensado en tres tipos de cursos:
1. Los destinados a especialistas de una sola Area que tengan necesidades parecidas: cursos de lenguajes especiales (química/física/matemáticas ...). Este curso incluirá nociones sobre el discurso científico y los tipos de textos.
2. Los destinados a profesionales que necesiten usar comunicativarnente terminologia: periodistas deportivos, locutores de radio o televisión, guías de museos, etc. Este curso incluirá todas sus necesidades lingüísticas orales y escritas.
3. Los destinados a especialistas dedicados activamente a la terminología.
De momento sin embargo, se trata sólo de un proyecto.
Anexos
1. Programa del 5º curso de formación de terminólogos
2. Indice de material bibliográfico para el curso
3. Tríptico del curso de Lingüística Aplicada
4. Lista de trabajos de Biblioteconomía y Documentación
ANEXO I
UNIVERSITAT DE BARCELONA
FACULTAT DE FILOLOGIA
SECCIO DE FILOLOGIA CATALANA |
CENTRE DE TERMINOLOGIA |
CURS DE POSTGRAU DE FORMACIO EN TERMINOLOGIA
Duració: 50 hores
Condicions: Llicenciats en Filologia i especialistes superiors d'altres matèries amb coneixements do lingüistica.
Aquest curs do postgrau tè com a objectiu do former personal capacitat per dur a terme un treball terminológic do qualitat i astandarditzat internacionalment.
Vist que ni les universitats catalanes ni les de la resta de I'Estat ofereixen cap aspecialització on torminologia, amb aquest curs pretem quo llicenciats en lingüística siguin capaços de fer-se càrrec dals aspectes terminològics que els són propis i, consegüentment, graduate on altres matèries especifiques s'ocupin dels vessants de la torminologia de què no ha de fer-se càrrec el lingüista-terminòleg. D'acord amb aquest propòsit el treball torminològic és concebut com el fruit de la col.laboració de lingüistes formats an torminologia i de tècnics i cientifics que coneixen les bases minimes del llenguatge especialitzat i lea condicions motodològiques imprescindibles per dur a terme un treball d'aquest tipus.
Aquest cure s'adreça fonamentalment a especialistes on filologia i lingüistica par onsinistrar-los on el treball terminològic.
El cure consta de tres parts:
1. Teoria i metodologia
En aquesta fase l'alumne adquirirà els conoixements bàsics an terminologia, i les eines do treball.
Durada indicativa: 20/30 hores
2. Pràctiques complementàries
Sessions pràctiques realitzades col.lectivament a l'aula i dirigides per un especialista. Comportaran l'elaboracó individual d'uns exercicis, classificats per les habilitats adquirides, qua seran comentats en sessions especifiques.
Durada indicative: 15/20 hores
3. Treball terminològic
Els assistants hauran de far un treball terminològic individual o en grups de dos sobre un tema acordat amb els professors. Aquest treball será programat d'acord amb unes condicions d'elaboració i un calendari i será dirigit per un especialista designat pel TERMCAT. Al final de cada una de les parts del treball podrà fer-se una sessió col.lectiva per comentar-les.
Durada indicativa: 3/4 mesos
El titol oficial qua oferirà la Universitat de Barcelona requerirà haver complert les condicions següents:
* Assistència a les sessions teòriques i pràctiques
* Elaboració del treball
* Aprovació per part del TERMCAT del treball realitzat
P R 0 G R A M A
Teoria i metodologia
0. Els llenguatges especialitzats.
1. Terminologies la teoria i la pràctica.
2. Terminologia i lingüística: delimitació.
3. Terminologia i lexicologia.
4. Terminologia pràctica i lexicografia.
5. La unitat terminològica. Fonts de les unitats terminològiques.
6. Estructura formal del terme . Possibilitats estructurals.
7. Terme i significació. Anàlisi del contingut. Estructuració del significat.
8. Aspectes funcionals del terms. La categoria. Combinació sintagmàtica. El context: noció i tipus.
9. Relacions terminològiques. Families de termes. Alternaces de formes.
10. Neologia. Tipus de neologia. Condicions imprescindibles d'adaptació de neologismes.
11. Formació de termes. Neologia morfològica. Predicció i regles.
12. La pràctica terminològica. Metodologia general del treball terminològic. Objectius. Fases de treball. Recerca Puntual i recerca Sistemàtica. Normes internacionals en terminologia.
13. Material de suport del treball de recerca. Les fitxes. Informacions sobre els termes.
14. Ordenació dels materials. Els fitxers.
15. Inventaris de termes. Tipus d'inventaris segons les informacions. Ordenació i presentació dels termes. Normativa estandarditzada.
16. Els conflictes terminològics. Tipus de conflictes. Dossier de normalització. Decisions terminològiques. Elements implicate en les decisions. Normalització, difusió i implantació.
17. Consultes terminològiques. Consultes puntuals i sistemàtiques. Condicions i tipologia de les respostes.
18. Automatització del treball terminolòic. Avantatges i inconvenients. Condicions d'automatització.
19. Consultes automatitzades. Possibilitats. Condicions d'accés.
20. Referenciació dels termes. Normes de citació. Biblioteques i bases documentals. Informacions sobre els doquments.
21. El treball pràctic an terminalogia I. Exploració del medi. Delimitació i estructuració del camp. Condicions dels camps. Fixació dels objectius.
22. El treball pràctic an terminologia II. Preparació del corpus i buidatge. Representació del corpus. Elaboració de les fitxes terminològiques.
23. Les llengües de treball. Problemes conceptuals i metodològics dels treballs plurilingües. Material específic de treball.
24. El treball pràctic en terminologia III. Presentació del material an forma de recull. Obres lexicogràfiques i obres terminològiques. Informacions obligatòries i opcionals an terminologia. Simbologia normalitzada. L'ordenació: problemes qua planteja i condicions qua requereix.
25. Propostes terminològiques. Condicions dels dossiers de normalització. Presentació normalitzada d'alternatives.
26. Relacions dels terminòlegs amb els experts, els usuaris i les autoritats lingüistiques. Necessitate i especificitat de funcions.
27. Terminologia i normalització lingüistica. Elements i condicions dels processos d'estandardització. Especificitat de l'estandardització terminològica.
Sessions Pràctiques complementàries
1. Buidatge de termes. Problemàtica de reconeixement, de delimitació i d'atribució temàtica.
2. Anàlisi de l'estructura dels termes. Problemes de les unitats procedents del llati i del grec.
3. Significat dels termes. Elaboració de definicions.
4. Anàlisi funcional dels termes. Reconeixement de la categoria. Selecció de contextos.
5. Families terminològiques. Problemes d'alternança de formes.
6. Creació de termes. Aplicació de regles morfològiques. Altres tipus de neologia.
7. Exploració d'un medi.
8. Fixació de camps i elaboració d'arbres.
9. Selecció del material de buidatge.
10. Elaboració de fitxes.
11. Ordenació de fitxers.
12. Fusió de fitxers.
13. Presentació de treballs.
14. Elaboració de dossiers de normalització.
15. Resposta de consultes.
16. Automatització: recerca I consulta.
Treball terminològic
Elaboració d'un treball terminològic, individual o en grups de dos, que ha de reunir alguna d'aquestes condicions:
1) 500 paraules
2 Ilengües
2) 300 paraules
definició
2 llengües
3) 300 paraules
equivalències en 3/4 llengües
El tema del treball serà acordat entre l'alumne i els professors. Aquests suggeriran un llista de temes prioritaris de recerca terminològica a fi que l'alumne pugui seleccionar?ne el mès acostat als seus interessos.
ANEXO 2
DOSSIER BIBLIOGRAFIC
AUGER, Pierre; ROUSSEAU, Louis. Metodologia de la recerca terminològica. Barcelona: Dept. de Culture de la Generalitat de Catalunya, 1984. p. 28?31, 45?51.
BOULANGER, J. C. Quelques observations sur l'innovation lexicale spontanée et sur l'innovation lexicale planifiée. La banque de mots. Nùm. 27, (1984). p. 3-29.
CABRE, M. Teresa. La normalització terminològica. A: Actes de les Il Jornades d'estudi de la llengua normative 1985. (en premsa).
CABRE, M. Teresa. Normes internacionals i metodologia de la recerca en la moderna terminologia. A: Tradició i Modernitat en el llenguatge administratiu. Actes del cicle de conferències sobre ... Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1986.
CABRE, M. Teresa. Regles lèxiques.
FELBER, H. PICHT, H. Métodos de terminografia y principios de investigación terminológica. Madrid: Instituto "Miguel de Cervantes". CSIC, 1984. p.167-178.
ISO. Transfert de l'information. 12ème éd. Genève. ISO, 1982.
Recueil de normes ISO, 1:
R 704. Principes de dénomination. Abril 1968. p. 287-297.
R 860. Unification internationale des notions et des termes. Octubre 1968. p. 299-309.
R 919. Guide pour l'élaboration des vocabulaires systèmetiques (Exemple de méthode). Gener 1969. p. 311-321.
R 1087. Vocabulaire de la terminologie. Juny 1969. p. 323-341.
R 1149. Presentation des vocabulaires systématiques multilingues. Novembre 1969. p. 342-359.
MARQUET, Lluís. Els neologísmes científics. A: Actes del IV Colloqui Internacional de la Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1977. p. 251-268.
PUIGGENE, Ariadna. La pertinència dels terme respecte a un camp cientific. Il Congrès Internacional de la Llengua Catalans. 30 d'abril-4 de maig del 1986. (en premsa).
REY, Alain. La terminologie: noms et notions. Paris: PUF, 1979. p. 16-51.
RIBA, Célia. Consideracions práctiques sobre alguns neologismes. II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. 30 d'abríl-4 de maig del 1986.
RONDEAU, Guy. Introductíon à la terminologie. Québec: Gaëtan Morin Editeur, 1984. P. 18, 19-23, 23-32, 55-60, 189-193.
ANEXO 3
Curs de postgrau de Linguistica Aplicada
Llengües d'especialitat i terminologia
1. Presentacíó del curs. Justificació de l'especiálitat. Els serveis lingüistics dels arganismes. Serveis ltugüistics í plans de normalització, Infrastructura básica d'un servei,
2. Les llengües d'especialitat. Justificació del seu interés. Caracterització í diferencias respecte de les llengües artificials i de la llengua comuna.
3 Les funcions del llenguatge. Funcions língüístiques í llengües d'especialitat. Ensenyament de les llengües d'especialitat.
4. La variacíó en les llengües d'especialitat. Criteris de variació. Anàlisi de textos.
5. Tipologia dels textos. El text com a document. El text com a gènere.
6. La terminología tècnico?científica. El terme, unitat de la llengua. Lèxíc general í terminología. Terme í context socioprofesional
7. La teoría i la práctica de la terminología. La lexicografía. Elabaracio de lèxics, vocabularis i diccionaris, Terminología puntual. Creació i us de bases de dades.
8.Anàlisi de les caracteristiques lingüistiques, textuals í funcionáis d'alguns tipus de textos.
9. La norma lingüistica. Norma í normalització. Organísmes de normalització internacionals i estatals.
Bibliografía general
UNESCO Alsed-LSP Newsletter. Revista
Copenhagen School of Economics
Dubuc, R. Manuel practique de terminologie. Montreal, Linguatech, 1978
Felber, H. Terminology.Manual. Paris, Infoterm, 1984
Kocourek, R. La langue française de la technique et de la science. Oscar Brandstetter, Wiesbaden, 1982
Picht,H. i Draskau, J. Terminology: an Introduction. Guilford, The University of Surrey, 1985
Rondeau, G. Introduction à la terminologie, Montreal, Gaetan Noria, 1984
Sager, J.C., Dungworth, D. i Mc Donald, P.F. English special languages. Oscar Barndstetter, Wiesbaden, 1980
Informació sobre les matèries de l'especialitat: "Planificació i Serveis Lingüistics" dels curs de Postgrau en Lingüística Aplicada de la Universitat de Barcelona,
Llengua i context Social
El curs té com a objectiu fonamental la introducció/revisió general de la perspectiva sociolingüistica i la seva aplicació especifica a la problemática dels processos de normalització linguistica.
Els continguts se centraran prioritàriament en aquells aspectos mes importants par al cas del catala. Els temes principals que es tractaran seran: ús í existencla dels idiomes particulars: llengua i Identitat nacional: socio-politica dels processos de minorització-substitució linguistica; el comportament lingüistic en les comunitats bilingüitzades: ideologies i actituds envers les llengües:immigració i us lingüistic; funcions socials i varietats lingüistiques: etc .
Planificació Lingüística
Aquesta materia constitueix una introducció als diversos elements i fases dels processos de Planificació lingüística en el marc d'una organització. S'hi tractarà dels criteris i Procediments de planificació en general --no tant en el sentit de Polítiques aplicades a una societat globalment considerada, com en el mes restringit dels programes concebuts dins d'uns limits arganitzatius concrets. En segon lloc, s'analitzaran les raons de I'especificitat que caracteritza la planificació de l'estatus i del corpus de la llengua, o sigui, dels processos interdependents de transformació de les funcions i de la forma de la llengua, valorant en quina mesura aquests canvis són conseqüència d'intervencions conscientment estructurades, i en quina són processos protagonitzats pels membres de I'organització considerada.
L'objectiu es l'adquisició, por mitjà de l'adequada combinació d'elements teòrics i pràctics, d'uns fonaments generals de planificació linguistica aplicables en el segon ciclo a formes més específiques de planificació del corpus o de l'estatus o a programes globals de planifícació lingüística d'una determinada organització.
Llengües d'especialitat í terminologia
Es tracta de presentar les caracteristiques especifiques de les llengües d'especialitat a través de textos. Destacar-ne l'aspects terminològic. Presentació de les 11engües d'especialitat en relació als nivells 1 ingüistics . Les 'rutines' de 11engües d'especi al itat .
Bases de dada
Conceptes básics de telecomunicació. Procés de la recerca. Equip i accés. Utilitat de les bases de dadas bibliogràfiques. Panorama general de la informació bibliográfica en línia.
Actituds i usos lingüistics
L'objectiu del curs és el d'aprofundir l'estudi del comportament i de les actituds lingüistics i, de manera especial, dels mecanismes i possibilitats de la seva transformació en el marc social global, prenent com a punt central d'interès la situació sociolingüistica catalana.
Els continguts es dividiran en tres grans parts. En la primera, de caràcter general i introductori, hom distingirà els grans tipus d'usas lingüístics en la societat i factors determinants, i s'intentarà d'aclarir conceptualment tot allò que queda conceptualment comprès dins del rètol "actituds" (paradigmes ideològics , definicions de la situació, normes subconscients del comportament lingüistic, etc.). Es tractarà també d'esbrinar les relacions que es puguin donar entre els usas lingüistics reals i actituds dels seus executors. En la segona, l'atenció preferent serà par a la problemàtica dels canvis dels usas lingülstics institucionalitzats, i en la tercera, par a la modificació dels comportaments individualitzats. En tots dos casos s'hi examinaran les fonts de resistència principals, els mecanismes més determinants par a la seva transformació i les interrelacions eclògiques entre d'aquestes.
Tècniques documental
Presentació global de les etapas de 'la cadena documental. Tipus de documents. Gestió documental. Emmaqatzematge i recuperació de la informació. Fonts d'informació.
Termínologia sístemàtica
L'objectiu de la materia es donar informació sobre les nocions bàsiques de metodologia terminològica. Es presentaran les fases d'un treball de recerca sectorial . Eines i materials de trabal1 Presentació de treballs. Revisió de treballs. Autamatització del treball. Pràctiques puntuals: recerca de 500 termes.
Terminologia Puntual
Aquesta matèria te com objectiu donar a conèixer com a partir de la consulta d'un "client" es posa en marxa Una recerca puntual. Mètode de recerca. Materials de suport més habituals. Automatització del procès. Pràctiques puntuals i recerca d'un petit conjunt de termes d'un subdomini (30-40 termes) .
Neologia i Normalització
Presentar la noció i la práctica de la neologia en Terminologia. Tipus de neologismes. Actuació neològica i recursos más frequents. Normalització conceptual I formal. Normes nternacionals. Institucions de normalització.
Bases de dades terminològiques
Es presentaran els diversos tipus de bases de bases terminològiques. Accés. Estructura de la informació. Consultes puntuals. Consultes sectorials. Formats de sortida de la informació. Creació d'una base de dadas. Alimentació i manteniment d'una base de dades.
La normalització Linqüistica en el marc d'une organització
Aquesta matèria, de caràcter eminentment pràctic, es proposa la consideració i l'aplicació globals , en el cas real d'une organització concreta, dels diferents aspectes de la normalització linqüistica tractats un el conjunt de matèries d'aquesta especialitat: anàlisis de la situació lingüisttica de I'organització, programació de les diferents mesures de normalització de l'ús, el coneixement i la qualitat de la llengua o de les llengües implicades, seguiment i avaluació dels resultats. ...
L'objectiu es reunir en una experiència completa el conjunt de les aplicacions de la planificació linguistica abordades par separat en altre matéries, a fi de comprovar la necessitat d'ordenar-les de manera sistematica i observar les interdependències existents entre els elements de la intervenció.
Traducció de documents
L'objecte d'aquesta materia és facilitar els coneíxements dels mitjans i tècniques necessàries per resoldre les necessitats de traducció que es presenten en les comunicacions d'una organitzacíó.
En les activitats pràctiques carresponents es donarà preferència a les traduccions entre les Ilengües oficials a Catalunya o entre aquestes i les més rellevants en les relacions internacionals (anglès i francès). Pel que fa als tipus de text. S'hi tractarà sobretot d'escrits de caràcter tècnic o administratiu.
Programació de la formació lingüístic
Aquesta matèria es proposa donar una visió general dels elements que cal tenir en compte par assegurar la competència lingüistica necessàría dels diversos tipus de personal d'una arganització, en funció de les activitats comunicatives que desenvolupen en el seu lloc de treball.
Més que dels aspectes metodològics o didàctics de l'aprenentatge de les llengües, es tractará dels requisits arganitzatius que cal considerar en programar la formació lingüistica del personal, des de l'anàlisi de necessitats comunicatives fins als procediments d'avaluació.
Els sistemes de treball preveuran l'aplicaciò pràctica d'aquests principis organitzatius a casas concrets.
Supervisió de textos orals i escrit
La finalitat d'aquesta matèria és facilitar el coneixement de les tècniques i els criteris que cal seguir en els treballs de revisíó dels textos orals i escrits, especialment dels que intervenen en les comunicacions (internes a externes) d'una organització.
A través de les pràctiques corresponents es concretaran els diferents passos de la supervisió i els diversos aspectes que determinaran la qualitat final del text (no tan sols la correccció lingüístíca, sinó la seva estructuració coherent, i l'adequació a la funció comunicativa que ha d'acomplir).
Disseny i gestió de documents
El bon funcianament dels processos de organització depèn en gran part de la documents que s'utilitzen tant en les internes com en les que es mantenen amb l'exterior (clients , usuaris, proveidors, etc.)
L'object iu d'aquesta metèria es facilitar els coneixements teorics I pràctics necessaris per dissenyar els textos -en els aspectes lingüístics I materials- d'acord amb la funció comunicativa que han d'exercir dins del procés de treball en qué s'insereixen. Al mateix temps, es comentaran les tècniques adecuades de gestió del conjunt d'impresos o documents d'un organisme (manuals d'estil, classificació tipològica, models, etc.)
Pragmàtica i contacte de llengües
La problemática del contacte de llengües afecta no solament els sistemes o codis de cada llengua particular, sinó l'ús que se'n fa, d'aquests sistemes, en l'activitat comunicativa.
L'objectiu principal d'aquesta assignatura és analitzar, des d'una perspectiva pragmáticadescriptiva i funcional els problemes que es plantegen en l'ús de la llengua dins d'una situació de contacte interlingüistic. i en concret dins la situació de contacte castellá-catalá.
Tècniques de recerca sociolingüística
Aquest curs es proposa de donar als alumnes els coneixements i les tècniques fonamentals que éls permetin d'accedir a l'estudí de la realitat sociolingüistica en àmbits específics de la societat catalana.
Els continguts giraran entorn de les metodologies fonamentals d'aprehensió empirica de la realitat. Aíxí, hom treballará les tècniques qualitatives (abservació natural, observació participant, etc.) i quantitatives (tets, qüestionaris, escales programades; entrevistes dirigides) des del punt de vista de la recol.lecció de les dades, el seu tractament (analítíc i/o estadistic) i la seva interpretació segons els contextos reals examinats.
Thesaurus classificacions
Coneixement i utilització dels diferents sistemes de classificació i indexació. Thesaurus, llistes d'encapçalaments i classificació decimal. Introducció a la pràctica de la classificació i de la indexació.
Descripció bibliográfica
Presentació de diferents tipus de ciassificació bibliográfica; l'orientació de cadascun. Descripció bibliográfica dels diferente típus de documents.
Informática documental
Estructuració d'uns base de dades bibliogràfica. Creació d'una base de dades: unitat documental, formats, alimentació, manteniment, consulta de la base de dades, formats de sortida de la informació.
Curs de postgrau de Lingüistica Aplicada
Llengües d'especialitat i terminología
1. Presentació del curs. Justificació de l'especialitat. Els serveís lingüistics dels organismes, Serveis lingüistics í plans de normalització. Infrastructura básica d'un servei.
2. Les llengües d'especialitat. Justificació del seu interés. Caracterització i diferències respecte de les llengües artificials í de la llengua comuna.
3. Les funcions del llenguatge. Funcions lingüistiques i llengües d'especialitat. Ensenyament de les llengües d'especialitat,
4. La variació en les llengües d'especialitat. Criterís de variació. Anàlisi de textos.
5. Tipologia dels textos. El text com a document. El text com a génere.
6 La terminología técnico?científica. El terme, unitat de la llengua. Lèxic general í terminología. Terme í context sócioprofesional.
7. La teoría í la práctica de la terminología. La lexicografía. Elaboració de lexics, vocabularis i diccionario. Terminología puntual. Creació i us de bases de dades.
8. Anàlisi de les caracteristiques lingüistiques, textuals í funcionals d'alguns típus de textos.
9. La norma lingüistica. Norma í normalització. Organísmes de normalització Internacionals í estatals.
Bibliografia general
UNESCO Alsed-LSP Newsletter. Revista periòdica publicada per The Copenhagen School of Economics
Dubuc, R. Manuel practique de terminologie. Montréal, Linguatech, 1978
Felber, H. Terminology Manual. Paris, Infoterm, 1984
Kocourek, R. La langue française de la technique et de la science. Oscar Brandstetter, Wiesbaden, 1982
Picht,H. i Draskau, J. Terminology: an Introduction. Guilford, The University of Surrey, 1985
Rondeau, G. Introduction à la terminologie. Montréal, Gaëtan Norin, 1984
Sager, J. C. , Dungworth, D. i Mc Donald, P, F. English spécial languages. Oscar Barndstetter, Wiesbaden, 1980
ANEXO 4
TERMCAT
Centre de Terminologia
ESCOLA DE BIBLIOTECONOMIA 1 DOCUMENTACIO
Treball terminològic (obligatori por a l'assignatura)
- Grups, de 5 a 6 alumnes
- 100 temes
- definició en catalá
- llengües: català, espanyol, anglès i francés
Temes
- Documents primaris
- Documents secundaris
- Documents no impresos
- Parts del document
- Local i equipaments *
- Serveis d'informació: biblioteca, fonoteca, centre de documentació
- Serveis el públic: Préstec, informació al lector,
- Professions
- Enquadernació
- Conservació i restauració
- Papers
- Patologia del paper
- Descripció bibliográfica
- Emmagatzematge de la informació: catàlegs, Indexs, fitxers…
- Llenguatges documentals (excepte classificació)
- Classificació
- Equip de teledocumentació
- Servei de teledocumentació
- Telemàtica
- Automatització de biblioteques
- Psicologia del lector
- Llibre infantil
- Edició
- Impressió
- Il.lustració (Tipus i procediments)
- Arxius
- Documents d'arxivística
- Operacions d'arxivística
- Paleografia
* Tema més ampli. Caldria que l'equip fes l'arbre de camp i posteriorment es repartis la temàtica, possiblement en dos grups: materials (nòmines, fitxes, classificadors, etc.) i equipaments (sales, il.luminació, mobiliari, tec.)
Observacions
Un cop l'alumne conegui la metodologia de treball, és convenient que es comencin a elaborar els treballs terminològics a clases, de manera que puguin disposar de l'assessorament del professor.
Convé presentar el treball en diverses etapes amb la intenció de fer el seguiment del treball i reorientar-lo,si cal:
1. Anàlisi de l'àrea i estructuració del camp
2. Llista del corpus de buidatge, fitxers de buidatge en cada llengua
3. Fitxes terminològiques. Llista dels termes catalans amb les equivalències.
4. Presentació final del treball
Convindria que, un cop el professor hagi revisat cada fase presentada, el TERMCAT pogués disposar?ne d'una còpia.
POSSIBLES DOCUMENTS DE BUIDATGE EN CATALA
Convé orientar bé l'alume en la recerca de les fonts de buidatge. La llista que segueix no pretén ser exhaustiva sinó només una mostra del material que es pot utilitzar.
- Llei de biblioteques de Catalunya
- Norma ISBD
- Actes de les Jornadas Catalanes de biblioteques i documentació
- BOHIGAS, Pare. Resum d'història del llibre. Barcelona: Barcino
- Normes per a biblioteques públiques de Catalunya
- JOSEPH MAYOL, Miquel. Com es fa un llibre. Barcelona: Pòrtic, 1975.
- CARRERAS, C.; MARTINEZ, C.,; ROVIRA, T. Organització d'una biblioteca escolar, popular o infantil. Barcelona: Rosa Sonsat. eds. 62, 1981.
- Butlletí de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya.
TERMCAT
Centre de Terminologia
ESCOLA DE BIBLIOTECONOMIA I DOCUMENTACIO
programa de Terminologia
Barcelona, 23 d'octubre, de 1987
Programa
1. Concepts i camp de la terminologie
* Les llengües d'especialitat: caracteristiques bàsiques
* Els textos tècnico?cientifics
* Tipus de documents terminològics
* Referenciació dels documents
* La terminologie
* El terme: concepts i denominació
* Els sistemes de conceptes
* L'expressió del concepte: la definició
* Els neologismes. Recursos de formació de noves paraules
* Els organismes de normalització terminològica
2. Mètode de treball en terminologia
* Terminologia sistemática i puntual
* Mètode de treball en terminologia sistemática: supòsitz bàsics que cal respectar
* Fase prèvia de treball. Exploració de l'àrea d'especialítat:
- la llengua
- l'estructuració de l'àrea:
. anàlisi de la realitat professional
. estructuració conceptual. Arbre de camp,
- els informants
- la bibliografia
* Fase de treball:
- selecció del material de buidatge
- fitxes de buidatge
- Criteris d'ordenació
- fitxes terminològiques, fixació de la nomenclatura
- fusió de les nomenclatures
- fusió de les correspondències
* Fase de presentació
- tipus de treballs terminològics
- l'ordenació dels temes
- els articles terminològics
- els Indexs
- la introducció del treball
- les normas internacionals
* Fase de normalització
- constatació dels neologismes
- dossiers de normalització -
- autoritats en matèria terminològica
3. Consultes de terminologia
* Diccionaris, lèxics, vocabularis especialitzats
* Diccionaris generals i enciclopèdics
* Diccionaris analògics
* Bases de dades terminològiques:
-estratègia d'uns consulta
-tipus de consultes
* Manuels especialitzats
* Enciclopèdies
* Bancs documentals
4. Terminologia i documentació
* La terminologia en la recuperació de la informació:
-Els sistemes de classificació
-Els thesaurus
* Les bases documentals especialitzades en terminologia
Pràctiques
* referenciació bibliográfica
* buidatge
* ordenació de termes
* fitxes terminològiques
* elaboraciói correcció de definicions
* propostes neològiques
Elaboració d'un treball terminològic
* Elaboració d'un treball en grups de 4 alumnes. Condicions:
- 100 termes
- definició en català
- llengües: català, espanyol, anglès i francés
(Les condicions es podran modificar d'acord amb l'estructuració global de l'àrea)
Bibliografía
AUGER, P. ; ROUSSEAU, L.J. Metodologia de la recerca terminològica. Trad. i adapt. M. Teresa Cabré i Castellvi. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
MARQUET, Ll.
Documentació del TERMCAT
Article de presentaciò del TERMCAT
CABRE i CASTELLVI, M. T. Les necessitats terminològiques. Com ensenyar català als adults. (1987) 13.
